Newsletter Laboral. Maig 2026

Ha de pagar l'Empresa el preavís a un Directiu en cas d'acomiadament improcedent malgrat estar exclòs i pactat per contracte?
Tribunal Suprem, Sala Social, Sentència 281/2026, 16 de març de 2026, rec. 4506/2024

En el cas analitzat, el contracte d'un alt directiu excloïa expressament la necessitat de preavís en supòsits d'acomiadament del gerent. Tot i això, davant el seu acomiadament, el Tribunal Suprem li reconeix el dret a percebre, a més de la indemnització per acomiadament improcedent, la compensació pactada per manca de preavís.

El tribunal considera que l'empresa no pot eludir el pagament del preavís de forma unilateral quan vulgui extingir el vincle que unia les parts mitjançant la mera comunicació formal d'un acomiadament sense causa, declarat improcedent.

D'aquesta manera, en els casos d'alta direcció i llocs directius amb clàusules extintives específiques, convé revisar totes les responsabilitats econòmiques derivades de l'extinció. Aquesta excepció només pot operar quan l'acomiadament és declarat procedent per existir una causa acreditada.

Pot entrar la Inspecció de Treball en un domicili social sense autorització judicial si no hi ha registre de documents?
Tribunal Suprem, Sala Contenciosa-Administrativa, Sentència 441/2026, 14 d'abril de 2026, rec. 3188/2025

El Tribunal Suprem declara que l'entrada de la ITSS, amb suport policial, en domicilis socials de persones jurídiques que són alhora centres de treball requereix autorització judicial prèvia si no hi ha consentiment del titular, encara que no hi hagi registre.

La sentència matisa que podria existir una excepció si la zona d'oficines del domicili social i la zona de centre de treball estiguessin físicament separades de forma apreciable i l'actuació inspectora es limités clarament a aquesta darrera.

A efectes pràctics, l'Empresa ha de tenir present que, si existís aquesta delimitació, no permetre l'entrada podria suposar una sanció administrativa per obstrucció a l'activitat inspectora.

Quan és procedent ometre l'audiència prèvia a l'acomiadament disciplinari, per considerar-se situacions excepcionals?
TSJ de Cantàbria, Sala Social, Sentència 76/2026, 30 de gener de 2026, rec. 961/2025

El TSJ de Cantàbria confirma la procedència de l'acomiadament disciplinari d'un treballador que va descarregar massivament informació de clients de l'empresa —més de 475.000 registres corresponents a més de 16.000 clients— en un ordinador corporatiu i en un dispositiu USB. La Sala entén que la conducta va suposar una transgressió de la bona fe contractual i va generar un risc rellevant per a la companyia en matèria de confidencialitat, protecció de dades i relació amb tercers.

El Tribunal aprecia l'existència de circumstàncies excepcionals: detecció en temps real de la descàrrega, reconeixement immediat dels fets per part de la persona treballadora, risc potencial d'utilització de les dades i necessitat d'actuar de forma immediata per protegir l'empresa i els seus clients.

L'excepció prevista a l'article 7 del Conveni 158 de l'OIT (que exigeix l'audiència prèvia tret que «no es pugui demanar raonablement a l'ocupador») comença a reflectir-se en la doctrina judicial.

Pot l'empresa exigir l'ús del mòbil personal per a aplicacions de treball?
AEPD, Resolució de procediment sancionador, expedient EXP202411411

L'AEPD sanciona amb 200.000 euros una empresa del sector VTC per exigir als seus conductors l'ús de terminals mòbils —personals o corporatius— amb aplicacions necessàries per a la prestació del servei, en constatar que permetien recopilar dades que excedien d'allò estrictament imprescindible: dades de geolocalització, informació personal, contactes, gravacions de veu, fotos, vídeos o informació sobre l'estat físic dels treballadors.

A més, considera insuficient la informació facilitada sobre quines dades es recullen, com funcionen les aplicacions i com s'ha de produir la desconnexió en finalitzar la jornada, aspectes especialment sensibles quan l'eina digital s'instal·la en un dispositiu d'ús personal.

La recomanació pràctica és anticipar una revisió dels permisos reals de les aplicacions, la proporcionalitat de les dades tractades, la base jurídica aplicable i la informació lliurada a la plantilla, abans d'implantar o mantenir solucions tecnològiques vinculades a l'exercici laboral, especialment quan afectin dispositius personals o puguin operar fora del temps de treball.

Pot l'empresa retirar les claus i treure del grup de WhatsApp una persona en situació d'IT?
TSJ de Galícia, Sala Social, Sentència 5527/2025, 9 de desembre de 2025, rec. 3227/2025

El TSJ de Galícia confirma la desestimació de la demanda d'un treballador que sol·licitava l'extinció indemnitzada del seu contracte i una compensació addicional per vulneració de drets fonamentals, després d'al·legar una situació d'assetjament vinculada, entre altres qüestions, a la sol·licitud de devolució de les claus de la nau, la seva baixa del grup de WhatsApp de la plantilla i retards puntuals en el pagament de nòmines durant una situació d'incapacitat temporal.

La Sala considera que no va existir assetjament ni vulneració de drets fonamentals, en apreciar que les mesures empresarials tenien una explicació objectiva i raonable: en estar en situació d'IT, les eines de treball s'han de dipositar a l'empresa, ja que no té sentit mantenir-les si no se'n farà ús, i de no haver-lo donat de baixa del grup de WhatsApp (que sí se li va donar) podria haver afectat el seu dret a la desconnexió digital.

La sentència permet una reflexió interessant: el dret a la desconnexió digital no opera únicament com a argument a favor de l'existència d'assetjament quan l'empresa contacta amb persones treballadores fora de la jornada o durant una IT. També pot jugar en sentit contrari, com a element que justifica determinades decisions empresarials, sempre que siguin proporcionades i coherents amb la protecció d'aquest dret. En aquest cas, la baixa del grup de WhatsApp de la plantilla es valora precisament com una mesura compatible amb la finalitat d'evitar comunicacions laborals durant la incapacitat temporal, i no com un indici d'aïllament o represàlia.