Plans d'igualtat, del requisit formal a tancar la bretxa laboral

Els plans d'igualtat han deixat de ser una obligació merament formal per a convertir-se en un instrument estructural de compliance laboral i governança corporativa. 

En aquest context, Carmen Galán, sòcia directora del dpto. Laboral de Lener, analitza en Capital Humano com l'evolució normativa —des de la Llei orgànica 3/2007 fins als reials decrets 901/2020 i 902/2020— ha transformat profundament la gestió de persones en les organitzacions.

El pla d'igualtat és avui una obligació legal de negociació col·lectiva, amb exigència real de diagnòstic, mesures concretes, indicadors verificables i seguiment efectiu. No és un document estàtic, sinó un instrument viu, sotmès a control judicial i amb impacte directe en l'estratègia empresarial.

L'experiència pràctica demostra que el risc no sol estar en la inexistència del pla, sinó en el seu disseny o execució: negociacions mal constituïdes, diagnòstics incomplets, mesures genèriques o absència de revisió davant canvis estructurals.

A més, la futura transposició de la Directiva (UE) 2023/970 sobre transparència salarial reforçarà l'exigència de coherència entre el pla d'igualtat, la política retributiva i els processos de selecció.

A les portes del Dia Internacional de la Dona, la reflexió de la nostra sòcia cobra especial rellevància.

“La igualtat efectiva requereix més que bones intencions, perquè exigeix planificació, seguiment i un compromís real que transformi els espais de treball”.

Veure la tribuna completa ➡️ Capital humano - Documento